L'any 2019 vaig anar a una exposició del CCCB que es deia FEMINISMOS! i a una tele, a una de les sales, hi havia posat un curt d'una senyora que es provocava el vòmit però que mai no vomitava. L'exposició era d'art de senyores dels 50s, 60s, 70s, 80s, 90s. Suposo que hi va haver un moment en què ser una senyora que vomita era un acte subversiu. Mira Què En Faig Dels Teus Rols, Patriarcat! Mira Quin Fàstic Que Faig, Mama! Però el problema de la subversió és que és un mocador d'un sol ús: la seva mera execució la suposa tocada i enfonsada.

El llibre és divertit, això és innegable, com és innegable el treball lingüístic que hi ha al darrere. La mala nota l'expliquen dues coses: primer (i això no és culpa del llibre sinó d'Anagrama), perquè aquest llibre no pot ser un primer premi de res; i segon, perquè m'ha semblat una versió de Lectura Fácil de la Cristina Morales però sense catalanofòbia, és a dir, sense gràcia. ( )

2023 S.Jordi / Santi maig'23