Aki Shimazaki

La Mitsuko regenta una llibreria de vell especialitzada en obres filosòfiques. Allà passa els dies plàcidament amb la seva mare i en Tarô, el seu fill sord. Cada divendres a la nit, però, es converteix en la cambrera d'un bar de clientela selecta. Aquesta feina li permet gaudir d'una independència econòmica, i aprecia les converses que manté amb els intel·lectuals que freqüenten l'establiment. Un dia, una dona distingida entra a la llibreria amb la seva filla petita i els nens de cadascuna d'elles se senten atrets de seguida. Davant la insistència de la dona i per complaure en Tarô, tot i que normalment evita fer amistats, la Mitsuko acceptarà tornar-los a veure. Tanmateix, aquesta trobada podria posar en perill l'equilibri de la seva família.… (mais)

Suisen, el gato de Gorô es la tercera parte de la pentalogía La sombra del cardo tras Azami y Hôzuki.
En un armonioso tejido de referencias y correspondencias, Aki Shimazaki ahonda en heridas de la infancia nunca cicatrizadas. Al frente de una próspera empresa fundada por su abuelo, Gorô está casado con una mujer de buena familia y es padre de dos hijos, para los que tiene claras ambiciones. Tiene dos amantes, se rodea de importantes clientes en bares y exhibe con orgullo fotos suyas con celebridades. Aun creyendo que siempre merece más, Gorô piensa que ha tenido éxito en la vida. Sin embargo, el día en que sus convicciones se tambalean una a una, se ve obligado a mirarse francamente al espejo, probablemente por primera vez. Si en Azami conocimos a Mitsuo y en Hôzuki a Mitsuko, en Suisen, tercera parte de la pentalogía La sombra del cardo, Shimazaki nos presenta a Gorô.… (mais)

La mère de Nobuki souffre d’Alzheimer et sans le vouloir, Nobuki recouvre sa mémoire sous forme d'un journal intime et ainsi découvre ses secrets. Les phrases sont courte, les mots sont simples, et c'est ainsi que se déroule l'intrigue tout en douceur, dans les gestes et moments du quotidien. Les cycles générationnels, les gestes familiaux répétés et les vies parallèles se démêlent et le lecteur ne cesse de découvrir des bribes qui tiennent son intérêt jusqu'à la fin, même si l'on présage celle-ci facilement.
Enfin la langue est aussi charmante: le livre est écrit en canadien français parsemé de mots japonais et édité en français international... on voit là l'héritage de l'auteur qui donne une saveur unique au roman.… (mais)