(Joaquim Soler) Pertany a un temps de la nostra història cultural i s'hi troba, i hi viu i s'hi expressa, amb els mateixos senyals d'identitat que els seus coetanis. [...] Conec algunes novel.les publicades o inèdites basades en accions, frustrades o reeixides, d'activistes polítics. Crec que, de totes elles, Camil i Adelf és la més aconseguida.
Potser perquè sempre he pensat que un dels bons camins per a tractar fets, circumstàncies, situacions ideològiques i ètiques de gran importància en la vida dels homes i dels pobles és la ironia. I Camil i Adelf és una mostra del bon maneig que en sap fer Joaquim Soler. Relegada ben a segon terme l'anècdota real que ha suggerit la novel.la, cobra tota a seva importància l'anècdota literària, mitjançant la qual queda ben denunciada l'altra, amb tota la seva rècula d'estupidesa i crueltats. [...] Camil i Adelf és una novel.la que els futurs antologistes de la narrativa catalana hauran de tenir en compte. (Jaume Vidal Alcover "Camil i Adelf i el discurs psicoanalític", AVUI 27.1.99)