[la novel.la] segueix la línia de follia controlada, d'absurd ordenat, de desordre rigorosament endreçat que el caracteritza [...] S'inicia amb un ritme trepidant que ja no abandona [...] la narració adquireix una textura vermicular, textura que ens fa pensar en aquelles novel.les noucentistes com és ara La Ben Plantada o Mort de Dama. [...] el llenguatge agafa una gran importància, els mots prenen un protagonisme, i els jocs verbals, l'ambigüitat dels sentits, el tripijoc que s'acosta a l'acudit i al malabarisme de fonemes, adquireixen una riquesa inesperada (M. Aurèlia Capmany, "Una furtiva llàgrima", AVUI, 11.5.1983)