M'he trobat que entre els autors llatins de ciència ficció predomina un estil sovint molt sobrecarregat d'adjectius i descripcions carregoses. Aquest problema ja el vaig notar en el primer volum i aquí se m'ha tornat a fer evident. No vull dir amb això que la ciència-ficció hagi de ser una disciplina sempre freda i científica, però per mi hauria de primar el contingut per sobre de la forma.

L'excés de lirisme sembla voler cobrir premisses sovint poc interessants. Però clarament, com en totes les antologies, hi ha vàries històries molt interessants com la Ken Liu, la de Greg Egan o la Felicidad Martínez. ( )

- La textura de las palabras: ****
- Separados por las aguas del Río Celeste: **
- Las manos de su marido ****
-¿Pueden llorar ojos no humanos? ***
- Juicio Final *****
- Araña, la artistac *****
- La djin ****
- Noches de cristal *****
- En el filo *****
- El último Osama****
- El hombre que puso fin a la Historia***** ( )