Enric Castelló Cogollos

Un llibre bastant complet i metòdic, començant per plantejar la construcció artificial dels Estats nacionals al s. XVIII: la imposició de fronteres, delimitació de les cultures, les llengües i els pobles. I com al s. XX les TV i els mitjans de comunicació s'han vist conduits per aquells fets, i han hagut de mirar molt bé per quin àmbit cultural, nacional i lingüístic volien destinar-se per tal de traçar el missatge i llenguatge que fos consumit pel públic a qui anava destinat. La definició de l'àmbit territorial on la nació pretén arribar les seves bases físiques, serà la que el mitjà haurà de definir també si vol construir-se i ser el mitjà per a la construcció nacional.
En el llibre s'insisteix molt en explicar el naixement i el perquè de l'existència de les nacions: el traspàs de la sobirania reial dinàstica a la popular. Exposant la teoria de la construcció nacional segons diversos teòrics com Gellner, Benedict Anderson, Homi K. Bhabha, Rodríguez Abascal, Will Kymhika,...
El llibre ens parla de temes concrets de la TVC, com per exemple preguntar-nos a quin públic arriba cada programa: el mateix que veia Malalts de Tele és el mateix que veia La Cosa Nostra? Com ha evolucionat la imatge de la societat catalana de Poble Nou a El cor de la ciutat? S'ha de servir la ficció dels estereotips per entretenir i fer “fàcilment” digeribles els continguts? Ha de difondre certa crítica i missatge politicosocial? Perquè TVC decideix produir Poble Nou i les sèries de ficció que la succeiran? I també acabem coneixent curiositats com la que la paraula “nissaga” sembla que va reeixir en el parlar popular a partir de l'estrena de Nissaga de poder [pg. 112]. O s'aporta informació sobre l'èxit de Temps de Silenci o Porca Misèria. També analitzant el missatge i l'impacte de sèries com La memòria dels cargols. Sobretot fa gràcia conèixer el perquè certes sèries no van arribar a tenir cert èxit i d'altres en canvi sí. En definitiva, el paper que ha marcat i que pot marcar en el futur un mitjà de comunicació nacional com la TVC.
Un llibre que pot interessar a qui hagi sigut o és televident de TVC.… (mais)

L'11 de setembre de 1983 es produïa la primera emissió, encara experimental, de TV3. Era la primera vegada que vèiem la tele en català i els que érem davant de la "petita pantalla" gairebé no ens ho podíem creure. De mica en mica tota mena de programes es van anar introduint però la ficció, les sèries, consistien en traduccions. La famosa Sue Ellen, tan estranya parlant en català!

Finalment també van arribar les telenovel·les pròpies. Semblava mentida. Personatges dels de casa. Botiguers, estudiants, amos i treballadors amb noms del país que corrien aventures en paisatges familiars i amb temàtiques properes. Això ara és normal. En aquells primers anys era especial, extraordinari.

Enric Castelló analitza les sèries de ficció emeses per TV3 entre 1994 i 2003. Ens dóna el marc teòric dins el qual s'inscriu una televisió que es vol nacional. I ens explica com les sèries televisives creen un imaginari col·lectiu on territori, llengua, cultura i societat són part essencial. L'assaig fa un recorregut pels diferents gèneres, estudia els condicionants econòmics, ideològics i professionals d'aquells anys i aporta un inventari amb les dades bàsiques de les produccions analitzades.

Una lectura enriquidora que permet entendre els mecanismes de construcció nacional a través del mitjà televisiu i dóna peu a reflexions pròpies.… (mais)